Àngel Gallardo: “He portat el nom de Catalunya per tot el món”
Àngel Gallardo va ser un dels grans protagonistes a la 'Nit del Golf', celebrada la setmana passada a Barcelona i on va recollir de mans del president, Ramon Nogué, i del vicepresident, Alejandro Andreu, la Medalla d'Or al Mèrit al golf, per la seva llarga i reeixida trajectòria al golf. Gallardo, de 78 anys, manté una energia vital increïble, encara que a la vetllada es va sentir aclaparat pel reconeixement del golf català.
“Em fa molta il·lusió aquesta medalla perquè primerament sóc català i em sento molt català encara que la meva vida hagi transcorregut molts anys fora de Catalunya tot i que he portat el seu nom per tot arreu”, explica aquest soci honorari de Golf Terramar on va iniciar els seus primers passos com a caddie.
“No sé si hi haurà un altre jugador que hagi fet més voltes pel món, però el més bonic és que he tornat a casa. L'olor del mar de Sitges em segueix recordant els meus inicis quan pescavaa amb el meu pare i de com va canviar la meva vida començar a recollir boles de golf al fons del mar”, explica Gallardo, que no ha aconseguit el reconeixement que va tenir Seve Ballesteros tot i els seus exits esportius ja que en aquella época no es seguien massa els tornejos..
Gallardo reconeix que “el golf ha canviat completament respecte a la meva època” i es va mostrar contrari que els jugadors retoquin massa el seu joc tècnic “perquè el més important és el que flueix d'un, i li ha de treure el partit més gran per no perdre la confiança”.
Com a membre honorari de l'European Tour, Gallardo va ser el gran impulsor del PGA Catalunya, on la seva intenció era portar la Ryder Cup del 1997, encara que finalment va acabar a Valderrama.
“Ens vam quedar sense diners i li vaig oferir a Patiño, que la va acceptar. Va ser una de les meves grans decepcions, tot i que encara tinc l'esperança que arribi finalment a Catalunya molt aviat”, avança Gallardo, il·lusionat per haver pogut recollir la distinció en presència de les dues filles “a les quals no vaig poder veure créixer ja que em vaig perdre la seva infància jugant per tot el món.
Ara ja és a casa, al seu Sitges estimat i al seu club de tota la vida, disposat a gaudir de la vida després de superar un seriós contratemps físic i, per descomptat, unit al golf, l'esport que li va donar la vida i del que no es podrà separar mai, perquè ell representa el millor golf.