05 d'agost 2020

Joel Moscatel: "Em sentia preparat per lluitar pel títol"

Que significa haver guanyat de nou l' Absolut de Catalunya?
Em feia molta il·lusió perquè el jugava a casa, i després del confinament que tan dur s'ha fet per a tothom. Entreno normalment al RCG El Prat i també vaig a Raimat, especialment els caps de setmana. Però aquí em sentia molt segur, a més d'estar jugant bé, i pegant a la bola fort i recte

 

Jugar a casa, llavors, t'ho ha fet una mica més fàcil, no?
Bé, fàcil no ho ha estat perquè havien molts bons jugadors, però per descomptat és un petit avantatge, ja que sabia una mica on jugar les boles depenent de les banderes. Aquest any els greens estaven més tous i lents que quan es va jugar el Campionat de Barcelona i vaig poder ser una mica més agressiu.

 

Les condicions climatològiques no ho van fer fàcil tampoc ..
Van ser uns dies de molta calor, així que calia anar ben hidratat, i protegit perquè han estat tres jornades realment abrasadoras, i sortint a jugar a ple sol.

 

Quines diferències té aquest títol del guanyat l'any passat a Terramar?
A Terramar, just havia canviat d'entrenador i era una mica més impredictible. Aquest any, tot i l'aturada pel coronavirus, vaig començar a jugar molt bé i després, de tornada als entrenaments amb Alex Larrazánbal, m'ha anat bé.

 

No vas jugar tornejos però has entrenat al camp amb Pablo Larrazábal. ¿No està malament, no?
Si, la veritat és que sempre em guanyava però em va donar una mica l'instint competidor que necessitava. El meu equip m'ha ajudat molt. El suport en el treball físic amb Maria Safont i fins i tot el treball puntual de la part mental amb Cristina Lagarma.

 

Un torneig que el dediques a molta gent ...
Per descomptat, jo jugo al camp, però hi ha molta gent al darrera. Primer la meva família, al meu equip de treball amb l'Alex i la Maria, a la firma Callaway, i també DS i Drivim, que em van ajudar amb el transport al llarg del campionat

 

És molt difícil guanyar dos Absoluts consecutius, no?
Guanyar sempre és difícil, però no és una cosa que pensava per endavant. En un torneig cal anar jornada a jornada, i fer-ho bé cada dia, sense visionar el final abans d'hora. Al Prat, era important hidratar-se bé, perquè et pots atabalar fàcilment i perdre la concentració.

 

Què vas fer durant la pandèmia?
Doncs com molta gent, llegir, mirar sèries en televisió, cuidar la meva alimentació i seguir el treball físic establert per María ... també fer-ho a casa meva de Lleida va ser un plus.

 

Tu ets amateur, però cap a on t'encamines?
Jo estic estudiant Màrqueting i la meva il·lusió i objectiu és convertir-me en professional, i arribarà quan sigui el moment oportú.

 

A diferència de molts amics teus, vas decidir no anar als Estats Units. Per què?
Vaig pensar que podia desenvolupar els meus estudis i la meva carrera des d'aquí, al costat del meu entrenador, i a més amb la família a prop. No em penedeixo, tot i que vaig tenir algunes ofertes. Em sembla molt bé qui decideix fer-jo però jo estic bé aqui.

 

I els pròxims reptes?
És un any difícil per la pandèmia, i molts dels tornejos o no se celebren o requereixen una quarantena. Caldrà anar pas a pas i veure les possibilitats.

 

Doncs felicitats per la teva victòria al RCG El Prat!