"Visc molt el golf, treballo dur cada dia i m'encanta guanyar"

Com definiries l'inici de la temporada 2021?

La veritat és que molt bó. No sé si m'ho esperava però la veritat és que he treballat molt dur, per aconseguir un swing molt estable, i els resultats han arribat.

En la teva primera victòria, al Southwestern Invitational, vas arrollar. Et va sorprendre?

Sincerament, no em va sorprendre tant. Sé que quan tinc la meva setmana, les coses em van aanar bé i em va sortir tot. Li vaig donar bé al drive, i a més amb molt vent, amb el que sempre em sento còmode. Vaig ser pacient, molt ordenat tot el meu joc des del tee. El que realment em va sorprendre és que tragués nou cops al segon.

La segona, al Ari Invitational, a Hawaii, també va ser clara ...

En aquest torneig, el nivell no era tan alt i ja tenia el repte de guanyar als meus propis companys. Encara recordo que no tot em va anar tan bé excepte a la fi. A falta de cinc forats anava una cop per darrere, però vaig aconseguir 4 birdies seguits i vaig acabar guanyant de cinc. Per a mi, va ser una victòria important perquè no vaig desplegar el meu millor joc, però vaig ser capaç d'aguantar i guanyar al final.

Camí de la tercera consecutiva, et va pressionar el fet que podies igualar un resultat que no aconseguien els Sun Devils des de Phil Mickelson?

Sincerament, no. El que si és estrany és que abans del torneig el teu nom circulés per les xarxes o que la gent escrivís de tu. Vaig entendre que estava fent les coses bé. Vaig començar bé a La Quinta, però en els dies següents no ho vaig fer bé des del tee i el resultat no va ser dolent, però no vaig guanyar.

Has viscut de manera molt diferent la teva arribada un any enrere, a ara, no?

L'any passat només vaig poder estar dos mesos i escaig, i la veritat és que vaig arribar una mica perdut. Alejandro Del Rey em va ajudar molt, va fer una mica de 'pare' i em va anar molt bé. En el primer torneig, em vaig forrar de cops, recordo. Per jugar aquí, cal conèixer una mica els camps, el tipus d'herba, i tot era nou per a mi.

Els teus èxits, creus que han sorprès el teu propi equip?

No ho sé, encara que tampoc esperava jo mateix ser el millor del meu equip. Jo intento treballar molt i fer les coses bé, i tractar de jugar per a l'equip i per a mi. Visc molt el golf i m'encanta guanyar i ho saben.

Hi ha molta competència amb els teus companys?

A Espanya és molt habitual jugar per equips, i aquí no tant. Però només tinc paraules d'agraïment a tots ells, perquè s'han preocupat molt per mi i celebren les victòries personals com d'equip. Són molt macos.

Aquestes victòries han canviat en alguna cosa tu?

No he de canviar res, simplement fer el meu joc, jugar centrat i fer el que toca. El meu punt feble són les sortides, i ho faig prou bé treure la bola de rough. És molt important anar recte i estic centrat en dóna-li bé amb el drive i agafar els màxims carrers possibles.

Et veus guanyant més aquesta mateixa temporada?

Si, per què no?. Tinc el nivell necessari per guanyar així que ho intentaré més vegades.

Segueixes unit al teu entrenador a Barcelona?

Si, amb Joan Bronchales parlem sovint i li envio vídeos i els comentem. Crec que he evolucionat amb el meu swing. He vist la importància dels pars 3, que són molt llargs aquí i jugar les boles al carrer. Ara tinc un swing més estable i això és feina d'entrenament.

Has conegut alguns professionals aquí?

A Jon Rahm el vaig conèixer el segon dia d'arribar aquí. És molt bon tio. Em va felicitar per una de les meves victòries. A Mickelson no ho he vist mai, però si a Paul Casey i Pat Pérez, que vénen a entrenar a les nostres instal·lacions que són un autèntic luxe.

Has seguit la trajectòria d'Edu Rousaud?

Edu sempre ha estat amic meu més que rival. A tots ens agradaria jugar un US Open com ell va tenir l'oportunitat de fer. M'alegro per com li van les coses i el pas que està a punt de fer. Jo, cada dia el veig més a prop, tot i que encara em queden un parell d'anys. El procés que estic seguint em va bé i no tinc pressa, però tampoc sense pausa.

Trobes a faltar Barcelona?

Als Estats Units hi ha, com a tot arreu, coses bones i dolentes. Trobo a faltar el bon menjar de la mediterrània i em va bé anar per desconnectar una mica. Tot i que encara trigaré uns mesos en anar-hi. Primer tinc els Nacionals, i el 7 de juny, disputaré la prèvia de l'US Open. De l'11 al 13 de juny, tinc la Palmer Cup a Chicago, i després ja pensaré en tornar a casa.

Doncs molta sort i gràcies per atendre'ns!

Gràcies a vosaltres i una salutació des d’Arizona!